Introducció
Escollir entre zamak i alumini és una de les decisions més habituals —i amb més impacte en el cost i el rendiment— a l’hora de dissenyar una peça metàl·lica. Tots dos són materials versàtils, però responen a necessitats diferents: mentre el zamak destaca en precisió, cost per peça i sèries mitjanes-altes, l’alumini guanya terreny quan el pes és crític.
A Funmak portem des de 1992 fabricant peces de zamak mitjançant fosa a pressió. En aquesta guia comparem tots dos materials amb criteris objectius —incloent-hi on l’alumini és millor opció— perquè puguis decidir amb dades, no amb suposicions.
Zamak vs Alumini: Taula Comparativa
| Criteri | Zamak | Alumini |
|---|---|---|
| Densitat / pes | Més dens (~6,6 g/cm³) → peces més pesades | Més lleuger (~2,7 g/cm³) → millor quan el pes és cítríc |
| Punt de fusió | Baix (~380-390 °C) → cicles d'injecció més ràpids i motlles més econòmics | Alt (~660 °C) → major cost energètic i d'utillatge |
| Precisió dimensional | Excel·lent en peces petites i complexes, toleràncies molt ajustades | Bona, encara que generalment amb toleràncies una mica més àmplies en fosa a pressió |
| Resistència mecànica | Alta resistència a la compressió i bon comportament en peces de mida petita-mitjana | Millor relació resistència/pes en peces grans |
| Resistència a la corrosió | Bona de base; excel·lent amb acabats com cromat o pintura | Bona de forma natural gràcies a la capa d'òxid |
| Cost de producció (sèries mitjanes-altes) | Molt competitiu: cicles ràpids, motlles més duradors i econòmics | Més elevat en motlle i energia, tot i que compensa en peces grans o de baix pes |
| Acabats superficials | Excel·lent base per a cromat, pintura i galvanitzat | Requereix processos específics (anoditzat) per a acabats similars |
| Reciclabilitat | Totalment reciclable | Totalment reciclable |
Quan triar Zamak?
El zamak és l’opció més adequada quan el projecte prioritza:
- Peces petites o mitjanes amb geometries complexes — ferratges, connectors, carcasses, components de serralleria o aixetes.
- Sèries mitjanes-altes — el baix punt de fusió permet cicles d’injecció ràpids i motlles de més vida útil, cosa que redueix el cost per peça a volum.
- Toleràncies molt ajustades — sectors com electrònica o automoció on l’encaix mil·limètric és crític.
- Acabat superficial de qualitat — peces que necessiten cromat, pintura o galvanitzat amb bon resultat final.
Quan triar Alumini?
- Quan el pes final de la peça és un factor crític — sectors com aeronàutica o components on cada gram compta.
- Peces grans — l’alumini manté millor relació resistència/pes a mesura que creix el volum de la peça.
- Entorns de molt alta temperatura de servei — el punt de fusió més alt li dóna més marge en aplicacions que treballen a prop de temperatures elevades.
- Quan ja hi ha una cadena d’anoditzat integrada al procés de producció del client.
Zamak i Alumini a la Pràctica: La nostra Experiència
A Funmak treballem principalment amb zamak per a clients d’automoció, serralleria i electrònica, on la combinació de precisió, cost i acabat marca la diferència davant d’altres materials.
No hi ha un material «millor» en termes absoluts – depèn del pes objectiu, el volum de producció i les toleràncies de la teva peça. Com a regla general: zamak per a peces petites-mitges amb sèries mitjanes-altes i precisió exigent; alumini quan el pes és la prioritat número u o la peça és de grans dimensions.
